8 DE MARÇ AL CENTRE D’ACOLLIDA CREU ROJA DE SANT BOI
Avui com a DIA DE LA DONA compartim la reflexió de les professionals del centre d’acollida de La Creu Roja de Sant Boi de Llobregat:
En el darrer any la imatge de persona refugiada ha pres el rostre de les dones d’Ucraïna; dones que surten del seu país, duent amb elles fills i maletes, la seva història de vida, i deixant enrere éssers estimats.
La majoria de persones que estan actualment refugiades al centre d’acollida de La Creu Roja a Sant Boi són aquestes dones amb filles i fills al seu càrrec.
Són dones que van arribar a Espanya fa un any, amb l’inici del conflicte al seu país, obligades a emprendre un periple migratori i des de La Creu Roja es busca i crea un espai segur per a elles i els infants amb qui han travessat mitja Europa. Un cop aquí es troben amb les dificultats de l’idioma, d’un entorn desconegut, i la necessitat de tirar endavant, soles o amb els seus fills. Algunes volen tornar, han deixat al país d’origen a persones estimades; d’altres comencen a imaginar un possible futur aquí, però necessiten generar xarxa, aprendre l’idioma o començar a buscar feina, reptes que poden esdevenir molt complicats i que han de compaginar amb les cures familiars.
La fortalesa amb la qual malgrat tot s’enfronten al quotidià, amb la incertesa, la voluntat d’aprendre i les energies per tirar endavant, i el suport que es brinden les unes a les altres en els petits actes del dia a dia (guardar el plat del menjar per la companya que ve tard, portar a escola als fills de les veïnes, organitzar-se per fer sortides juntes al parc) són actes d’autèntica valentia i solidaritat.
No són les úniques refugiades de Sant Boi, però, quan elles deixin de viure al centre en vindran més, i vindran d’arreu, a iniciar el mateix procés, aquesta etapa d’acollida al nostre centre on, de forma temporal, viuen al centre amb l’acompanyament social que pretén facilitar l’entrada en contacte amb la vida aquí. Són tantes altres persones, i tantes altres dones també, d’arreu del món, que per motius diversos es veuen obligades a abandonar un lloc, una gent, i arribar a un altre, acceptant la realitat de tirar endavant com sigui, per elles i per les persones que tenen a càrrec, aquí, amb elles, o allà on s’hagin quedat.
En el darrer any la imatge de persona refugiada ha pres el rostre de les dones d’Ucraïna; dones que surten del seu país, duent amb elles fills i maletes, la seva història de vida, i deixant enrere éssers estimats.
La majoria de persones que estan actualment refugiades al centre d’acollida de La Creu Roja a Sant Boi són aquestes dones amb filles i fills al seu càrrec.
Són dones que van arribar a Espanya fa un any, amb l’inici del conflicte al seu país, obligades a emprendre un periple migratori i des de La Creu Roja es busca i crea un espai segur per a elles i els infants amb qui han travessat mitja Europa. Un cop aquí es troben amb les dificultats de l’idioma, d’un entorn desconegut, i la necessitat de tirar endavant, soles o amb els seus fills. Algunes volen tornar, han deixat al país d’origen a persones estimades; d’altres comencen a imaginar un possible futur aquí, però necessiten generar xarxa, aprendre l’idioma o començar a buscar feina, reptes que poden esdevenir molt complicats i que han de compaginar amb les cures familiars.
La fortalesa amb la qual malgrat tot s’enfronten al quotidià, amb la incertesa, la voluntat d’aprendre i les energies per tirar endavant, i el suport que es brinden les unes a les altres en els petits actes del dia a dia (guardar el plat del menjar per la companya que ve tard, portar a escola als fills de les veïnes, organitzar-se per fer sortides juntes al parc) són actes d’autèntica valentia i solidaritat.
No són les úniques refugiades de Sant Boi, però, quan elles deixin de viure al centre en vindran més, i vindran d’arreu, a iniciar el mateix procés, aquesta etapa d’acollida al nostre centre on, de forma temporal, viuen al centre amb l’acompanyament social que pretén facilitar l’entrada en contacte amb la vida aquí. Són tantes altres persones, i tantes altres dones també, d’arreu del món, que per motius diversos es veuen obligades a abandonar un lloc, una gent, i arribar a un altre, acceptant la realitat de tirar endavant com sigui, per elles i per les persones que tenen a càrrec, aquí, amb elles, o allà on s’hagin quedat.
