CELEBRACIÓ TABASKI 2020
Com és sabut, l’Islam presenta cinc pilars o deures d’obligat compliment per part de tots els fidels, amb algunes excepcions. Són: acceptació que Al·là és l’únic deu i Mahoma és el seu profeta; la pregària diària cinc cops al dia; dejuni durant el mes del Ramadà; fer obres de caritat i almoina obligatòria, i la pelegrinació a La Meca al menys un cop a la vida.
Cal saber també que el calendari islàmic presenta 12 mesos, com el cristià, i que aquests poden tenir 29 o 30 dies. El còmput d’aquest calendari comença l’any 622 del calendari gregorià, data en què Mahoma va fugir de La Meca per refugiar-se a Medina fet històric conegut com a Hègira.
En aquest calendari cal destacar la celebració d’una festa al final del dotzè i darrer mes del calendari que marca la fi de l’any i perquè s’hi realitza el gran pelegrinantge a La Meca. També s’hi celebra una de les festivitats més importants de l’Islam: la Festa del Sacrifici que assenyala la fi dels rituals de la pelegrinació.
Aquesta celebració és pública i participa tota la població en general, i les escoles i la majoria dels negocis romanen tancats. Segons la història, és commemora el passatge recollit tant a la Bíblia com a l’Alcorà en el que es mostra la voluntat d’Ibrahim (Abraham) de sacrificar el seu fill com a acte d’obediència a Déu, abans de què Dèu li proporcionés un xai per sacrificar-lo en el seu lloc.
El xai ha de ser degollat amb el cap en direcció a la Meca pel cap de família tot dient les paraules rituals: “En el nom d’Al·là, el compassiu, el misericordiós”.
Aquesta festa rep diversos noms segons l’indret del planeta. A l’Àfrica Occidental i Central de majoria musulmana o amb una comunitat musulmana significativa (Níger, Senegal, Benin, Mali…) rep el nom de Tabaski. A l’Àfrica del nord es denominada com a Tafaska, i en llocs de parla hispana com a Festa del Xai. A la resta del món, en general és coneguda pel seu nom àrab: Eid al-Adha.
La Gran Festa és bàsicament un acte de comunió i solidaritat entre els musulmans d’arreu del món, i a Catalunya la celebren massivament comunitats tan diverses com la marroquina, la pakistanesa o la senegambiana. Consisteix en el sacrifici d’un xai segons el ritual musulmà i compartir-lo amb la família i éssers estimats. També compartir-lo amb els pobres i necessitats.
A Catalunya, les normatives higiènico-sanitàries prohibeixen el sacrifici d’animals fora dels escorxadors autoritzats i els participants a la festa han d’anar a buscar el xai, mort pel mètode tradicional, als escorxadors de cada localitat o bé comprar la carn a les carnisseries halal.
Cal saber també que el calendari islàmic presenta 12 mesos, com el cristià, i que aquests poden tenir 29 o 30 dies. El còmput d’aquest calendari comença l’any 622 del calendari gregorià, data en què Mahoma va fugir de La Meca per refugiar-se a Medina fet històric conegut com a Hègira.
En aquest calendari cal destacar la celebració d’una festa al final del dotzè i darrer mes del calendari que marca la fi de l’any i perquè s’hi realitza el gran pelegrinantge a La Meca. També s’hi celebra una de les festivitats més importants de l’Islam: la Festa del Sacrifici que assenyala la fi dels rituals de la pelegrinació.
Aquesta celebració és pública i participa tota la població en general, i les escoles i la majoria dels negocis romanen tancats. Segons la història, és commemora el passatge recollit tant a la Bíblia com a l’Alcorà en el que es mostra la voluntat d’Ibrahim (Abraham) de sacrificar el seu fill com a acte d’obediència a Déu, abans de què Dèu li proporcionés un xai per sacrificar-lo en el seu lloc.
El xai ha de ser degollat amb el cap en direcció a la Meca pel cap de família tot dient les paraules rituals: “En el nom d’Al·là, el compassiu, el misericordiós”.
Aquesta festa rep diversos noms segons l’indret del planeta. A l’Àfrica Occidental i Central de majoria musulmana o amb una comunitat musulmana significativa (Níger, Senegal, Benin, Mali…) rep el nom de Tabaski. A l’Àfrica del nord es denominada com a Tafaska, i en llocs de parla hispana com a Festa del Xai. A la resta del món, en general és coneguda pel seu nom àrab: Eid al-Adha.
La Gran Festa és bàsicament un acte de comunió i solidaritat entre els musulmans d’arreu del món, i a Catalunya la celebren massivament comunitats tan diverses com la marroquina, la pakistanesa o la senegambiana. Consisteix en el sacrifici d’un xai segons el ritual musulmà i compartir-lo amb la família i éssers estimats. També compartir-lo amb els pobres i necessitats.
A Catalunya, les normatives higiènico-sanitàries prohibeixen el sacrifici d’animals fora dels escorxadors autoritzats i els participants a la festa han d’anar a buscar el xai, mort pel mètode tradicional, als escorxadors de cada localitat o bé comprar la carn a les carnisseries halal.
