DIA MUNDIAL DEL REFUGIAT 2024
Al món hi ha més de 110 milions de persones desplaçades de manera forçada, entre les quals trobem les persones refugiades, que suposen més de 36,5 milions. Aquest títol gens desitjat comporta un greuge més sever en la seva condició de desplaçades.
Europa acaba de celebrar unes eleccions per escollir el seu parlament i les polítiques a executar. Si fins ara no es podia dir que la política europea en matèria de refugi fos un exemple a seguir, des de fa només unes setmanes s’ha donat llum verda a un nou Pacte Europeu de Migració i Asil, que segons tots els actors que treballen en l’àmbit de l’acollida i el suport legal i vital a les persones refugiades, només farà empitjorar la situació d’aquestes persones, doncs es veu com un retrocés en la defensa dels Drets Humans, de la responsabilitat i solidaritat que hauria de ser compartida pels estats membres i un conjunt de nous riscos per a les persones migrants i refugiades.
I vistos els resultats de les eleccions esmentades, no sembla que s’hagi de produir cap gir cap a la defensa de la dignitat i la seguretat de les persones que demanen asil. Tampoc per la resta de migrants que trobaran cada cop més barreres començant per la creixent externalització de fronteres. Les refugiades, més enllà del que es pressuposa, no fugen només de violències físiques provocades per guerres o grups de delinqüència altament violents. Malauradament, hem d’afegir les refugiades climàtiques, les que ho fan per no poder exercir la seva llibertat sexual, les que no poden professar les seves creences, les que no poden ser lliures pels seus orígens, les que no poden expressar les seves opinions, les que no poden escollir res de res.
Les xifres, a part d’escandaloses, són un crit que clama al cel cada dia des de fa ja massa temps. Darrere de cada persona refugiada hi ha uns noms i cognoms, una història i una causa vergonyosa que ha provocat que passi a engreixar aquest ball de números, sempre a l’alça. Europa és un exemple de primera magnitud en l’exercici de la hipocresia quan s’omple la boca amb proclames en defensa dels Drets Humans o quan gossa fins i tot esmentar la Justícia Social.
Quantes de les causes que provoquen els desplaçaments forçats d’aquestes persones són conseqüència directa o indirecta de les decisions que Europa pren o tolera? Des de la FUNDACIÓ KASSUMAY volem alçar la veu per dir que s’ha d’exigir la responsabilitat dels estats en cada decisió que prenen i que repercuteix en la vulneració dels drets de tantes persones que són empeses a deixar les seves llars, els seus territoris ,els seus éssers estimats i les seves vides.
