21 DE SETEMBRE DIA INTERNACIONAL DE LA PAU
Què difícil és cada any fer quatre ratlles en aquest bloc sense repetir-se !!!!! Cada 21 de setembre ens agradaria ser optimistes i fer florir xifres d’esperança i albirar horitzons lluminosos. Però la poesia de moment no té cabuda en aquest cistell. Assistim caps clots al darrer episodi de realisme escrit amb violències institucionals, estatals,empresarials, privades,col•lectives ,individuals o virtuals. N’hi ha per tots els mals gustos dissortadament.
Estem perdent la capacitat d’apropar-nos a la Pau? Hem perdut la fe que ens empeny cap a la Pau? Hem assumit la por com a ombra de la Pau?
Som capaços d’escriure desvergonyits riuades de paraules amb la Pau com a motiu o excusa. Ens hi podem omplir la boca i fins i tot lluir les millors gales de cara al públic quan l’ocasió ho demana. Podem fer plantejaments lloables i ressucitar credibilitats polítiques. Estem definits com a defensors de la Pau.
Tanmateix, som actors de Pau? Practiquem la Pau? Sabem què significa la Pau? La o les respostes tant de bo no estiguin al vent. Les evidències de la No Pau,- començant per la regressió en el respecte dels Drets Humans,passant per les armes i el que comporten, seguint amb l’extractivisme sagnant, anant fins els discursos d’odi i els racismes creixents i trepitjant tantes parcel•les de desolació i dolor fins arribar a l’extrem encara indefinit del camí de les violències- son tantes i tan esgarrifoses que espanten i ens aturen l’embranzida.
Optimisme ? Potser per no quedar estorats i arraconats esperant a convertir-nos en espectadors impassibles engolits per la misèria humana. La FUNDACIÓ KASSUMAY no defuig el necessari compromís amb la Pau,des de la seva humilitat i limitació. Petitesa sí, però ferms en les petites o grans lluites contra l’odi i la cobdicia que ens volen fer abdicar de la promesa de Pau.
