FESTA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL SENEGAL
Senegal està considerada com una de les democràcies model a l’Àfrica, imatge recolzada per una llarga història de governs estables, participació en el manteniment de la pau internacional i mediació a la regió. Tanmateix, des de la dècada dels 80 manté un conflicte intern a la regió de la Casamance amb el MFDC (Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance), que reclamen la independència d’aquest territori.
L’inici de la seva etapa post colonial l’hem de situar l’any 1959 quan junt amb l’actual Mali (Sudan francès aleshores), formen la Federació de Mali i es separen de la potència colonial, que era França. Aquesta unió fou efímera i l’any 1960 cada país va prendre el seu camí en solitari. Per això celebrem aquest 20 de juny com a data que rememora la independència de Senegal.
El primer president electe va ser Leopold Sédar Senghor, que ho fou fins l’any 1980. Figura important a nivell de tot el continent africà, reconegut com a intel·lectual (Pare de la “Negritud”), assagista i poeta més enllà del polític que portaria les regnes del seu país, basat en el que ell anomenaria socialisme africà.
L’any 1982 es constitueix la Confederació Senegambia, integrada per Senegal i Gàmbia. Aquesta associació es va dissoldre l’any 1989.
L’any 2000 és elegit president Abdoulaye Wade, que ho va ser fins el 2012, quan va perdre les eleccions, envoltat d’un clima de malestar ciutadà davant les intencions del president de fer maniobres legislatives per a perpetuar-se al poder.
El seu oponent, Macky Sall, va guanyar les eleccions de març de 2012 i va ser proclamat president, càrrec que va revalidar a les eleccions de 2019.
Senegal, país de la costa occidental d’Àfrica, recull en els seus 196.722 km2 una població de gairebé 17 milions d’habitants, una munió de grups ètnics i llengües, varietat de creences amb un clar predomini de la fe musulmana, recursos minerals, cultius, manufactures (encara sense massa pes específic), escoles, associacions, cultures farcides de colors, turistes, premsa, pesca, mercats farcits d’olors i colors…..
Amb les seves mancances i les seves virtuts el Senegal és el país prioritari en les accions de la FUNDACIÓ KASSUMAY. I avui ens afegim a la festa des de la distància obligada i l’afecte fraternal.
L’inici de la seva etapa post colonial l’hem de situar l’any 1959 quan junt amb l’actual Mali (Sudan francès aleshores), formen la Federació de Mali i es separen de la potència colonial, que era França. Aquesta unió fou efímera i l’any 1960 cada país va prendre el seu camí en solitari. Per això celebrem aquest 20 de juny com a data que rememora la independència de Senegal.
El primer president electe va ser Leopold Sédar Senghor, que ho fou fins l’any 1980. Figura important a nivell de tot el continent africà, reconegut com a intel·lectual (Pare de la “Negritud”), assagista i poeta més enllà del polític que portaria les regnes del seu país, basat en el que ell anomenaria socialisme africà.
L’any 1982 es constitueix la Confederació Senegambia, integrada per Senegal i Gàmbia. Aquesta associació es va dissoldre l’any 1989.
L’any 2000 és elegit president Abdoulaye Wade, que ho va ser fins el 2012, quan va perdre les eleccions, envoltat d’un clima de malestar ciutadà davant les intencions del president de fer maniobres legislatives per a perpetuar-se al poder.
El seu oponent, Macky Sall, va guanyar les eleccions de març de 2012 i va ser proclamat president, càrrec que va revalidar a les eleccions de 2019.
Senegal, país de la costa occidental d’Àfrica, recull en els seus 196.722 km2 una població de gairebé 17 milions d’habitants, una munió de grups ètnics i llengües, varietat de creences amb un clar predomini de la fe musulmana, recursos minerals, cultius, manufactures (encara sense massa pes específic), escoles, associacions, cultures farcides de colors, turistes, premsa, pesca, mercats farcits d’olors i colors…..
Amb les seves mancances i les seves virtuts el Senegal és el país prioritari en les accions de la FUNDACIÓ KASSUMAY. I avui ens afegim a la festa des de la distància obligada i l’afecte fraternal.
