VALENTÍ SESAR, NATURE
From the KASSUMAY FOUNDATION we want to share, with the gravity it demands, the following writing by Valentí Sesar, which we believe reflects quite well the feeling that many of us have towards the issue that concerns him. Being realistic sometimes entails that necessary degree of pessimism.
Si hi ha un tema de rabiosa actualitat que acapara els titulars de tots els mitjans de informació, siguin escrits, televisius o radiofònics, és el del «medi ambient». Es el tema estrella per excel•lència i en un relatiu poc temps, ha passat de ser la «dèria» de quatre ecologistes sonats que l’únic que pretenien era cridar l’atenció i tocar els collons al sistema, a convertir-se en un tema que preocupa a tots els governs del món.
I fixeu-vos que intencionadament, he dit «preocupa» que és molt diferent a dir «s’ocupa» (que és posar fil a l’agulla), perquè a banda de declaracions solemnes i grandiloqüents que tenen com a objectiu espantar a la ciutadania i fer-los sentir culpables, a l’hora de posar remei amb mesures efectives i urgents, tot queda en paper mullat.
And these leaders who have attended all the congresses, world climate summits, symposiums on climate change, etc, etc. When they return to their respective home countries, suddenly, inexplicably, they suffer a sudden episode of amnesia.
Tots els bons propòsits, tots els acords, tots els compromisos es dilueixen en el bany de la realitat. Una realitat que té nom i cognom: «INTERESSOS ECONÒMICS». Uns interessos representats pels qui han espremut i continuen esprement la natura i explotant i destruint impunement els recursos naturals sense el menor escrúpol.
And it is in the public domain that it is precisely these powerful conglomerates of corporate holding companies that directly or indirectly put or remove the governments in power. And I wonder . . . Like ordinary citizens, can we expect governments to act in favour of nature?
Seria anar en contra seva, com llençar-se pedres sobre la pròpia teulada. Com diu aquella famosa dita: «Qui forma part del problema, no pot formar part de la solució».
No, I'm not at all optimistic about the future of the planet. Knowing the excessive ambition (it would be better to say greed) of man, this cannot end well.
The way we treat nature, she will treat us, and it is clear that rather than treating her, we are mistreating her.
I have a hunch that his response will be terrible.
«Si serveixes a la natura, la natura et servirà a tu».
Si hi ha un tema de rabiosa actualitat que acapara els titulars de tots els mitjans de informació, siguin escrits, televisius o radiofònics, és el del «medi ambient». Es el tema estrella per excel•lència i en un relatiu poc temps, ha passat de ser la «dèria» de quatre ecologistes sonats que l’únic que pretenien era cridar l’atenció i tocar els collons al sistema, a convertir-se en un tema que preocupa a tots els governs del món.
I fixeu-vos que intencionadament, he dit «preocupa» que és molt diferent a dir «s’ocupa» (que és posar fil a l’agulla), perquè a banda de declaracions solemnes i grandiloqüents que tenen com a objectiu espantar a la ciutadania i fer-los sentir culpables, a l’hora de posar remei amb mesures efectives i urgents, tot queda en paper mullat.
And these leaders who have attended all the congresses, world climate summits, symposiums on climate change, etc, etc. When they return to their respective home countries, suddenly, inexplicably, they suffer a sudden episode of amnesia.
Tots els bons propòsits, tots els acords, tots els compromisos es dilueixen en el bany de la realitat. Una realitat que té nom i cognom: «INTERESSOS ECONÒMICS». Uns interessos representats pels qui han espremut i continuen esprement la natura i explotant i destruint impunement els recursos naturals sense el menor escrúpol.
And it is in the public domain that it is precisely these powerful conglomerates of corporate holding companies that directly or indirectly put or remove the governments in power. And I wonder . . . Like ordinary citizens, can we expect governments to act in favour of nature?
Seria anar en contra seva, com llençar-se pedres sobre la pròpia teulada. Com diu aquella famosa dita: «Qui forma part del problema, no pot formar part de la solució».
No, I'm not at all optimistic about the future of the planet. Knowing the excessive ambition (it would be better to say greed) of man, this cannot end well.
The way we treat nature, she will treat us, and it is clear that rather than treating her, we are mistreating her.
I have a hunch that his response will be terrible.
«Si serveixes a la natura, la natura et servirà a tu».
