DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) és un document que marca una fita en la història dels drets humans. Elaborada per representants de totes les regions del món amb diferents antecedents jurídics i culturals, la Declaració es considera com un ideal comú per a tots els pobles i nacions donat que estableix els drets humans fonamentals que han de protegir-se en el món sencer.
Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen per primera vegada els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.
La DUDH va ser aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides al Palau de Chaillot (París) el 10 de desembre de 1948, poc després del final de la Segona Guerra Mundial.
Però la defensa dels drets humans és més antiga, ja que el desig d’un món més just, més lliure i més solidari, segurament ha estat una aspiració comuna des que existeix l’ésser humà.
Les primeres notícies documentades que podem considerar precursores corresponen al tercer mil·lenni abans de Crist, a Egipte: en el Llibre dels Morts. Al s. XVIII aC, a Mesopotàmia, trobem el Codi d’Hammurabi. Més tard, la cultura grega va suposar un avanç substancial, establint el naixement de la democràcia i un nou concepte de dignitat humana.
Un altre dels grans referents de l’antiguitat va ser Roma, que va reunir els avanços de les civilitzacions que l’havien precedit refonent-los i expandint-los per la conca mediterrània i Europa. Mentre al voltant del Mediterrani es desenvolupaven les cultures mesopotàmica, egípcia, grega i romana, a l’Índia i a la Xina sorgeixen també grans pensadors com Buda i Confuci.
El Cristianisme va suposar una nova etapa en el desenvolupament històric dels drets humans aprofundint en la idea de dignitat i igualtat dels éssers humans i rebutjant al mateix temps la violència. A principis del s. VII, Mahoma comença a divulgar l’Islam el qual insisteix en la igualtat dels éssers humans proclamada pel cristianisme.
A Anglaterra, el 1215, es publica la Carta Magna (Gran Document de les Llibertats). Es tractava d’una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal: ningú no podia ser detingut arbitràriament.
Cal tenir present que a Catalunya ja existeixen referències de l’any 1428 recollides als Furs de les Corts de la Corona d’Aragó, així com altres referències al Fuero de Biscaia el 1527.
Ja al 1689, un altre cop a Anglaterra es redacta la Carta de Drets o Declaració de Drets (Bill of Rights) la qual recuperava i enfortia certes facultats parlamentàries desaparegudes o minvades durant el regnat dels Stuart. La seva importància resideix en constituir un precedent immediat de les modernes Declaracions de Drets.
El principal document que tracta de determinar el drets humans i la seva defensa data del 1789, quan la Revolució Francesa: La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, que com el seu nom indica només feia referència als homes francesos. Ignorava les dones i els nadius de les colònies. Però va ser un primer pas en la modernitat que serví per redactar la primera constitució francesa i d’altres de posteriors. També en va ser un model la primera i única constitució dels Estats Units de l’any 1787.
Els Drets Humans, i tot l’esforç de la comunitat internacional per establir un sistema de protecció per al seu respecte, és la principal via per promoure la pau i posar límit a l’abús dels qui utilitzen les seves posicions de poder i la violència física, estructural i simbòlica per anul·lar, sotmetre i ultratjar a persones, comunitats i poblacions senceres: es menyscaba així el principi d’humanitat consagrat en la Declaració Universal dels Drets Humans.
Els Drets Humans són garanties jurídiques concretades en àmbits civil, polític, econòmic, social, cultural i mediambiental, que potencialment posseïm tots els éssers humans només pel fet d’existir. Però malgrat tot, encara hi ha regions en el món en què generacions de persones no saben en què consisteix viure amb garanties plenes dels seus drets fonamentals.
