El dia 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades, volem retre homenatge a totes aquelles
persones que s’han vist forçades a marxar de casa seva. I no només això, també volem destacar el paper
fonamental que han de tenir tots els països de rebuda. Les seves institucions i polítiques socials esdevenen
essencials per donar-lis un nou futur. La responsabilitat i corresponsabilitat ens afecta a tots. També a
nosaltres, com a ciutadanes.
Segons la ONU l’any 2021 hi havia prop de 89 milions de persones desplaçades de la seva llar, del seu
país, degut a circumstàncies polítiques, a situacions de perill per persecucions, per conflictes bèl·lics, per
guerres que generen ferits, morts, orfes, pobresa, incertesa, pors…
Refugees and immigrants looking for a new life. Column of migrants near the state borders. Fence and barbed wire. Surveillance, supervised. Abandon their lands for a better future.
Segons la Declaració Universal dels drets humans totes les persones tenen dret d’asil, però a la pràctica
depèn del país o països de rebuda. És curiós veure com els països més acollidors són els que estan en vies
de desenvolupament, no els més desenvolupats.
La discriminació en l’acceptació dels refugiats segons la seva procedència, la seva religió, la seva ètnia és
una realitat. Europa n’és un bon exemple.
Syria, Greece, Europe, Turkey, Refugee Children
El desempar i la soledat del refugiat. Si només per un moment ens posem a la pell d’aquestes persones,
com ens sentirem? Siguin homes, dones, nens… ningú s’escapa d’aquesta angoixa. Sense que ningú els
ajudi en el seu llarg camí que han de recorrer per sobreviure. Un camí ple de perills i dificultats.
Nosaltres, als països de rebuda, podem fer molt més per rescatar la seva dignitat com a persones que són.
L’ACNUR, L’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, és l’entitat internacional
encarregada de la seva atenció i protecció.
Video de diferents situacions de les persones al seu desplaçament:
Ens podem imaginar que la seva soledat és la mateixa que sentien els protagonistes en La Gavina de
Chéjov, be perquè hagin perdut la seva infantesa, o joventut, o be per sentir-se incompresos i
menyspreats. Sempre apareix la pèrdua en allò que has deixat. Quan et trobes desemparat és difícil trobar
el teu lloc. Són els sentiment que comparteixen les persones que han deixat la seva vida en un país on
segurament no podran tornar. La Gavina: https://www.youtube.com/watch?v=ynGnOf0scl8
Si ens fixem en l’obra teatral Incendis de WAJDI MOUAWAD, centrada en la complicada trajectòria que
han de seguir dos germans, sortejant perills per sobreviure, podem valorar l’esforç sobrehumà que fan
moltes de les persones desplaçades per persecucions o conflictes.
Incendis:
