DIA MUNDIAL DE LA JUSTÍCIA SOCIAL
L’any 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 20 de febrer com a Dia Mundial de la Justícia Social. Van basar aquesta decisió amb l’afirmació de què la justícia global és un principi fonamental per la convivència pacífica i pròspera , i que constitueix el nucli de la seva pròpia missió per a promoure el desenvolupament i la dignitat humana.
Aquest terme, trobat en escrits del segle XVIII, pren més rellevància a partir de mitjans del segle XIX, amb l’ús que en fan pensadors catòlics ,i especialment el sacerdot jesuïta Luigi Taparelli, considerat un dels fundadors de la doctrina social de l’Església.
Dècades després, a finals del XIX, el terme justícia social es torna a utilitzar a Anglaterra pels socialistes fabians anglesos. En el socialisme fabià, la justícia social ocupa el paper de finalitat ètica per excel•lència, per a guiar l’evolució social mitjançant canvis no revolucionaris cap a un sistema de socialdemocràcia. Altres països com França i Argentina adopten aquest concepte en els seus postulats de la socialdemocràcia.
L’any 1931 s’incorpora plenament a la doctrina social de l’Església catòlica, com un límit que promogui la distribució de la riquesa a la societat, i en 1937 on es prescriu que la realització de la justícia social depèn de la promoció de la dignitat de la persona humana.
Com teologia moral, la seva definició arriba més enllà del contracte social: “els béns d’aquest món estan originalment destinats a tots”, que forma un conjunt de principis, criteris de judici i directrius d’acció, “un compromís per a la justícia segons la funció, vocació i circumstàncies de cadascun”, (Sollicitudo rei socialis, Juan Pablo II PP).
L’arbre de la Paraula a Biti Biti (Senegal)
S’ha construït ja un model de filosofia moral per a la societat civil i s’ha incorporat a l’estructura social a través de les Ciències Socials, és a dir, amb aportacions i punts de vista de tècniques multidisciplinàries, variades.
Tot i tenir visions diverses, hi ha uns elements comuns de consens que es mantenen en les accepcions contemporànies: el deure de l’estat de distribuir certs mitjans mínims vitals (com drets econòmics, socials i culturals), la protecció de la dignitat humana i les accions afirmatives per promoure la igualtat d’oportunitats.
La Justícia Social és un valor que promou el respecte igualitari dels drets i les obligacions de cada ésser humà a la seva societat. La Justícia Social es centra en el repartiment just i equitatiu dels béns i serveis bàsics necessaris per al desenvolupament i la pertinença d’una persona a la societat, com per exemple el benestar socioafectiu, l’educació, la salut i els drets humans.
Des de la Fundació Kassumay compartim els valors que fonamenten i promouen aquest concepte tan ampli i complicat, tot reivindicant el marc global on s’haurien d’implementar les polítiques i accions referents al tema, més enllà de les intervencions locals, que tanmateix han de ser l’embrió per a poder fer una expansió de l’aplicació d’aquesta Justícia Global.
Aquest terme, trobat en escrits del segle XVIII, pren més rellevància a partir de mitjans del segle XIX, amb l’ús que en fan pensadors catòlics ,i especialment el sacerdot jesuïta Luigi Taparelli, considerat un dels fundadors de la doctrina social de l’Església.
Dècades després, a finals del XIX, el terme justícia social es torna a utilitzar a Anglaterra pels socialistes fabians anglesos. En el socialisme fabià, la justícia social ocupa el paper de finalitat ètica per excel•lència, per a guiar l’evolució social mitjançant canvis no revolucionaris cap a un sistema de socialdemocràcia. Altres països com França i Argentina adopten aquest concepte en els seus postulats de la socialdemocràcia.
L’any 1931 s’incorpora plenament a la doctrina social de l’Església catòlica, com un límit que promogui la distribució de la riquesa a la societat, i en 1937 on es prescriu que la realització de la justícia social depèn de la promoció de la dignitat de la persona humana.
Com teologia moral, la seva definició arriba més enllà del contracte social: “els béns d’aquest món estan originalment destinats a tots”, que forma un conjunt de principis, criteris de judici i directrius d’acció, “un compromís per a la justícia segons la funció, vocació i circumstàncies de cadascun”, (Sollicitudo rei socialis, Juan Pablo II PP).
L’arbre de la Paraula a Biti Biti (Senegal)
S’ha construït ja un model de filosofia moral per a la societat civil i s’ha incorporat a l’estructura social a través de les Ciències Socials, és a dir, amb aportacions i punts de vista de tècniques multidisciplinàries, variades.
Tot i tenir visions diverses, hi ha uns elements comuns de consens que es mantenen en les accepcions contemporànies: el deure de l’estat de distribuir certs mitjans mínims vitals (com drets econòmics, socials i culturals), la protecció de la dignitat humana i les accions afirmatives per promoure la igualtat d’oportunitats.
La Justícia Social és un valor que promou el respecte igualitari dels drets i les obligacions de cada ésser humà a la seva societat. La Justícia Social es centra en el repartiment just i equitatiu dels béns i serveis bàsics necessaris per al desenvolupament i la pertinença d’una persona a la societat, com per exemple el benestar socioafectiu, l’educació, la salut i els drets humans.
Des de la Fundació Kassumay compartim els valors que fonamenten i promouen aquest concepte tan ampli i complicat, tot reivindicant el marc global on s’haurien d’implementar les polítiques i accions referents al tema, més enllà de les intervencions locals, que tanmateix han de ser l’embrió per a poder fer una expansió de l’aplicació d’aquesta Justícia Global.
