DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES REFUGIADES
Amb motiu del dia internacional de les Persones Refugiades agraïm a CCAR (Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats), la seva col·laboració en aquest bloc aportant l’escrit que llegireu a continuació. Reconeixedors del seu treball , fem crida a treballar pels drets de les persones que viuen aquestes situacions.
SITUACIÓ DE L’ASIL AL MÓN (1)
Segons l’ACNUR el que portem de 2022 ja hi ha més de 100 milions de persones en situació de desplaçament forçat al món fruit de les violacions de drets humans, conflictes armats, violència i persecució. És un trist rècord al que mai hauríem d’haver arribat. En tan sols 10 anys, s’ha doblat el nombre de persones en desplaçades forçosament
L’1% de la població mundial ha abandonat la seva llar en la recerca de seguretat i protecció.
Vam tancar el 2021:
– 53,2 milions de persones desplaçades internes fruit de la violència i els conflictes . Principalment: Síria, Colòmbia, Afganistan, República Democràtica del Congo i Iemen.
Al juny del 2021:
– 26,6 milions de persones refugiades.
– 4,4 milions de sol·licitants d’asil.
– 3,9 milions de persones de Veneçuela desplaçades a l’estranger.
Les persones refugiades sirianes al 2021 continuaven sent la població refugiada més gran del món, acollides en 129 països.
Afganistan: amb l’empitjorament de la situació s’estima que més de 800.000 noves persones estan en situació de desplaçament intern, de les que el 60% són nen i nenes, i tan sols prop més de 170.000 persones van aconseguir sortir del país al 2021.
Un any més, més del 50% de les persones refugiades van ser acollides en 10 països. Turquia amb 3,6 milions de persones refugiades (majoritàriament sirianes) va ser el principal país receptor.
El 73% de les persones refugiades va ser acollida en els països fronterers del país del que fugien. L’esforç en acollida continua recaient en un 85% en països empobrits.
LA SITUACIÓ DE L’ASIL A EUROPA
En termes absoluts, les sol·licitants d’Afganistan i Síria van ser les que més van augmentar en el conjunt de la UE amb 39.200 (88,6% més) i 34.700 (54,6% més) respectivament. En canvi, el nombre de sol·licituds de persones provinents de Veneçuela va decréixer en relació a l’any anterior un 42,7% (12.600 sol·licituds menys).
3.130 persones van perdre la vida intentant arribar a Europa. La Mediterrània va continuar sent la fossa comú per a 1.977 persones, mentre que 1.153 van morir intentant arribar a les Illes Canàries.
(1) Totes les dades d’aquest epígraf, a excepció que s’indiqui una altra Font, són de l’ACNUR Internal Displacement Monitoring Center
Situació persones refugiades d’Ucraïna, la resposta de la UE
El 4 de març del 2022, el Consell Europeu va activar per unanimitat la Directiva 2001/55/CE del Consell, del 20 de juliol de 2001, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades i a mesures de foment d’un esforç equitatiu entre els Estats membres per a acollir a aquestes persones i assumir les conseqüències del seu acolliment
La Directiva de Protecció Temporal no havia estat mai activada des de la seva adopció al 2001.
La protecció temporal és un mecanisme d’emergència que pot aplicar-se en cas d’afluència massiva de persones i l’objectiu de les quals és proporcionar una protecció immediata i col·lectiva (és a dir, sense haver d’estudiar cada sol·licitud de manera individual) a les persones desplaçades que no estiguin en condicions de tornar al seu país d’origen. L’objectiu és alleujar la pressió sobre els sistemes nacionals d’asil i permetre que les persones desplaçades gaudeixin de drets harmonitzats en tota la UE. Entre aquests drets s’inclouen la residència, l’accés al mercat de treball i habitatge, atenció mèdica, assistència social i accés als menors a l’educació.
La protecció temporal durarà almenys un any (fins al 4 de març de 2023) i fins a un màxim de tres anys, depenent de com evolucioni la situació a Ucraïna.
Des del 24 de febrer 2022, segons ACNUR, més de 7,3 milions de persones han fugit del país. De les que 3,2 milions compten amb la protecció temporal o altres mecanismes de protecció estatals.
Catalunya un any més va ser la segona Comunitat Autònoma en nombre de sol·licituds de protecció internacional tramitades amb 8.519. Representant gairebé un 9% menys que l’any anterior (9.614).
PROPOSTES DE LA CCAR PER A LA MILLORA DE LA PROTECCIÓ PER LES PERSONES REFUGIADES
• Activar vies segures i legals que permetin accedir a la protecció internacional a totes les persones que la necessitin:
o Aplicar l’article 38 de la Llei d’Asil, promovent el trasllat de sol·licitants de protecció internacional des d’ambaixades i representacions consulars a territori espanyol per a que formalitzin la seva petició a l’Estat espanyol.
o Incrementar la concessió de visats humanitaris i flexibilitzar els requisits per a la reagrupació familiar.
o Eliminar l’exigència del visat de trànsit per a les persones originàries de països en conflicte com Síria, Palestina, Iemen o Etiòpia. La població d’aquests països està sofrint greus violacions dels drets humans i és susceptible a rebre protecció internacional.
• En matèria de reassentament de persones refugiades: elevar la quota acordada i respectar els acords assumits. Recordem que és una solució duradora per a les persones refugiades, especialment per aquelles tenen necessitats especials que no poden cobrir en els països on han rebut protecció.
• Posar fi a les devolucions il·legals de persones que arriben a Ceuta, Melilla i Illes com les Chafarinas.
• Millorar els procediments de cita prèvia per tramitar la PI a fi de garantir l’accés al procediment de Protecció Internacional.
• Millorar els protocols d’atenció a nenes i nens que arriben per costes, a Ceuta o Melilla, especialment als que arriben sense referents familiars; identificar si tenen necessitats de protecció internacional o són víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual i/o laboral; garantir una distribució territorial en el que els seus interessos estiguin al centre de l’actuació.
• Estudiar de forma individualitzada les sol·licituds de protecció internacional sense aplicar criteris estàndard per nacionalitat. L’agilitat en l’estudi i en la resolució d’expedients no pot repercutir en la seva qualitat.
• Avançar en el reconeixement del dret d’asil en casos de persecució realitzada per agents no estatals quan manca la protecció efectiva per part de les autoritats del país d’origen.
• Assegurar la flexibilitat i sostenibilitat del sistema d’acolliment per a garantir a totes les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades un procés d’atenció integral i personalitzada a través d’itineraris d’inclusió efectius, que s’adeqüin a les canviants necessitats sanitàries, socials i laborals i proporcionar els mitjans necessaris per atendre a les persones amb necessitats especials així com a les diversitats de gènere, preferència sexual, religiosa, cultural i d’edat, d’entre d’altres.
• Garantir que el nou model de sistema d’acollida descentralitzat que s’està conformant mantingui l’especialització, que les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades siguin tractades igual amb independència del territori on siguin ateses, evitant l’aparició d’operadors privats amb ànim de lucre en la seva gestió, posant en valor el model actual de col·laboració amb entitats socials especialitzades.
SITUACIÓ DE L’ASIL AL MÓN (1)
Segons l’ACNUR el que portem de 2022 ja hi ha més de 100 milions de persones en situació de desplaçament forçat al món fruit de les violacions de drets humans, conflictes armats, violència i persecució. És un trist rècord al que mai hauríem d’haver arribat. En tan sols 10 anys, s’ha doblat el nombre de persones en desplaçades forçosament
L’1% de la població mundial ha abandonat la seva llar en la recerca de seguretat i protecció.
Vam tancar el 2021:
– 53,2 milions de persones desplaçades internes fruit de la violència i els conflictes . Principalment: Síria, Colòmbia, Afganistan, República Democràtica del Congo i Iemen.
Al juny del 2021:
– 26,6 milions de persones refugiades.
– 4,4 milions de sol·licitants d’asil.
– 3,9 milions de persones de Veneçuela desplaçades a l’estranger.
Les persones refugiades sirianes al 2021 continuaven sent la població refugiada més gran del món, acollides en 129 països.
Afganistan: amb l’empitjorament de la situació s’estima que més de 800.000 noves persones estan en situació de desplaçament intern, de les que el 60% són nen i nenes, i tan sols prop més de 170.000 persones van aconseguir sortir del país al 2021.
Un any més, més del 50% de les persones refugiades van ser acollides en 10 països. Turquia amb 3,6 milions de persones refugiades (majoritàriament sirianes) va ser el principal país receptor.
El 73% de les persones refugiades va ser acollida en els països fronterers del país del que fugien. L’esforç en acollida continua recaient en un 85% en països empobrits.
LA SITUACIÓ DE L’ASIL A EUROPA
En termes absoluts, les sol·licitants d’Afganistan i Síria van ser les que més van augmentar en el conjunt de la UE amb 39.200 (88,6% més) i 34.700 (54,6% més) respectivament. En canvi, el nombre de sol·licituds de persones provinents de Veneçuela va decréixer en relació a l’any anterior un 42,7% (12.600 sol·licituds menys).
3.130 persones van perdre la vida intentant arribar a Europa. La Mediterrània va continuar sent la fossa comú per a 1.977 persones, mentre que 1.153 van morir intentant arribar a les Illes Canàries.
(1) Totes les dades d’aquest epígraf, a excepció que s’indiqui una altra Font, són de l’ACNUR Internal Displacement Monitoring Center
Situació persones refugiades d’Ucraïna, la resposta de la UE
El 4 de març del 2022, el Consell Europeu va activar per unanimitat la Directiva 2001/55/CE del Consell, del 20 de juliol de 2001, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades i a mesures de foment d’un esforç equitatiu entre els Estats membres per a acollir a aquestes persones i assumir les conseqüències del seu acolliment
La Directiva de Protecció Temporal no havia estat mai activada des de la seva adopció al 2001.
La protecció temporal és un mecanisme d’emergència que pot aplicar-se en cas d’afluència massiva de persones i l’objectiu de les quals és proporcionar una protecció immediata i col·lectiva (és a dir, sense haver d’estudiar cada sol·licitud de manera individual) a les persones desplaçades que no estiguin en condicions de tornar al seu país d’origen. L’objectiu és alleujar la pressió sobre els sistemes nacionals d’asil i permetre que les persones desplaçades gaudeixin de drets harmonitzats en tota la UE. Entre aquests drets s’inclouen la residència, l’accés al mercat de treball i habitatge, atenció mèdica, assistència social i accés als menors a l’educació.
La protecció temporal durarà almenys un any (fins al 4 de març de 2023) i fins a un màxim de tres anys, depenent de com evolucioni la situació a Ucraïna.
Des del 24 de febrer 2022, segons ACNUR, més de 7,3 milions de persones han fugit del país. De les que 3,2 milions compten amb la protecció temporal o altres mecanismes de protecció estatals.
Catalunya un any més va ser la segona Comunitat Autònoma en nombre de sol·licituds de protecció internacional tramitades amb 8.519. Representant gairebé un 9% menys que l’any anterior (9.614).
PROPOSTES DE LA CCAR PER A LA MILLORA DE LA PROTECCIÓ PER LES PERSONES REFUGIADES
• Activar vies segures i legals que permetin accedir a la protecció internacional a totes les persones que la necessitin:
o Aplicar l’article 38 de la Llei d’Asil, promovent el trasllat de sol·licitants de protecció internacional des d’ambaixades i representacions consulars a territori espanyol per a que formalitzin la seva petició a l’Estat espanyol.
o Incrementar la concessió de visats humanitaris i flexibilitzar els requisits per a la reagrupació familiar.
o Eliminar l’exigència del visat de trànsit per a les persones originàries de països en conflicte com Síria, Palestina, Iemen o Etiòpia. La població d’aquests països està sofrint greus violacions dels drets humans i és susceptible a rebre protecció internacional.
• En matèria de reassentament de persones refugiades: elevar la quota acordada i respectar els acords assumits. Recordem que és una solució duradora per a les persones refugiades, especialment per aquelles tenen necessitats especials que no poden cobrir en els països on han rebut protecció.
• Posar fi a les devolucions il·legals de persones que arriben a Ceuta, Melilla i Illes com les Chafarinas.
• Millorar els procediments de cita prèvia per tramitar la PI a fi de garantir l’accés al procediment de Protecció Internacional.
• Millorar els protocols d’atenció a nenes i nens que arriben per costes, a Ceuta o Melilla, especialment als que arriben sense referents familiars; identificar si tenen necessitats de protecció internacional o són víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual i/o laboral; garantir una distribució territorial en el que els seus interessos estiguin al centre de l’actuació.
• Estudiar de forma individualitzada les sol·licituds de protecció internacional sense aplicar criteris estàndard per nacionalitat. L’agilitat en l’estudi i en la resolució d’expedients no pot repercutir en la seva qualitat.
• Avançar en el reconeixement del dret d’asil en casos de persecució realitzada per agents no estatals quan manca la protecció efectiva per part de les autoritats del país d’origen.
• Assegurar la flexibilitat i sostenibilitat del sistema d’acolliment per a garantir a totes les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades un procés d’atenció integral i personalitzada a través d’itineraris d’inclusió efectius, que s’adeqüin a les canviants necessitats sanitàries, socials i laborals i proporcionar els mitjans necessaris per atendre a les persones amb necessitats especials així com a les diversitats de gènere, preferència sexual, religiosa, cultural i d’edat, d’entre d’altres.
• Garantir que el nou model de sistema d’acollida descentralitzat que s’està conformant mantingui l’especialització, que les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades siguin tractades igual amb independència del territori on siguin ateses, evitant l’aparició d’operadors privats amb ànim de lucre en la seva gestió, posant en valor el model actual de col·laboració amb entitats socials especialitzades.
