DIA INTERNACIONAL D’ ÀFRICA
El 25 de maig celebrem el dia internacional d’Àfrica, fent honor a un 25 de maig de 1963 quan es va constituir la OUA (Organització per la Unitat Africana), i des de l’any 2002 reemplaçada per la UA (Unió Africana).
I un any més ens fem ressò d’aquesta diada començant amb la mateixa capçalera per contextualitzar el nomenament d’aquesta celebració.
Trobada Jovent a Nikine (Senegal)
Perquè motius per celebrar en tenim sempre, o molt sovint. Podem celebrar la vida, avui la vida viscuda amb joia de milions d’africans. Molts milions: del nord, de l’oest, del sud ,de l’est, del centre. Podem celebrar la música, avui la que es fa a l’Àfrica, que n’és molta com no pot ser d’altra manera en un territori tan gran. Podem celebrar la gastronomia , avui la “gastronomia africana”, una aberració semàntica que perdonem per denominar les cuines, els plats , els sabors, les olors , les textures i els colors infinits de la diversitat immensa d’uns paisatges diversos. Podem celebrar les festes, avui les festes de cada poble, de cada grup ètnic, de cada regió de l’Àfrica. Podem celebrar les robes, les modes , els estils , avui els de cada racó de cada paratge de l’Àfrica. Podem celebrar les arts, avui les arts fecundes en terres africanes, amb les seves peculiaritats , les seves visions, els seus magnetismes. Podem celebrar la literatura, avui les literatures que són veu de boques africanes, que ens parlen damunt del paper amb el seus llenguatges. Podem celebrar perquè som i ens sentim part d’un tot on Àfrica hi té el seu lloc, amb nosaltres ,amb tothom. I celebrem ser-hi , per compartir tot allò que ens ofereixen des de cada indret de poblets, ciutats , deserts, sabanes, muntanyes, platges o boscos que alimenten la fraternitat entre els grups humans.
Platja a Diembèring (Senegal)
Des de la Fundació Kassumay continuem ferms en el propòsit de celebrar mantenint la nostra mirada al sud, de complicitat, d’ admiració , de reconeixement i d’ esforç compartit. I celebrem el treball positiu amb un proverbi d’origen africà que reflecteix un símptoma de la percepció que tenim sovint dels esdeveniments i que resa:
Quand un arbre tombe, on l’entend ; quand la forêt pousse, pas un seul bruit.
I celebrem l’empenta tossuda que ens ha de guiar els passos amb una citació de l’escriptora senegalesa Fatou Diome:
Chaque miette de vie doit servir à conquérir la dignité !
Entrada del mar a Nikine (Senegal)
Un dia per Àfrica.Un dia on farem sortir aquest nom,ÀFRICA, a blocs , articles , tuts , fotos , cartells , i fins i tot en algun agosarat informatiu. I la resta de dies de l’any ? Tornarà a l’oblit parcial o a voltes gairebé total al que sotmetem el continent que va veure néixer la humanitat ? O potser en parlarem una mica aprofitant els fenòmens migratoris que actualment ens afecten com a país receptor – que no pas acollidor – amb els fronts oberts de les Canàries i més darrerament de Ceuta i Melilla arran d’una emprenyamenta del govern del Marroc ? O posant la mirada a Lampedusa amb l’arribada del bon temps i la sortida més freqüent d’embarcacions des de l’infern libi , infern africà ? I així potser també , de tant en tant , alguns mitjans oficials i oficiosos ens aproparan a d’altres inferns africans , aquest cop viatjant més enllà del gran desert del Sàhara , on conflictes de diversa índole – reals i lamentables – assolen a poblacions cada vegada més vulnerables. Però la foto sencera hauria de contenir també històries de reeixida , de celebració , de superació i de llum que també hi són – reals i admirables -, i tenir una visió més encertada d’una globalitat continental sorgida d’un mosaic immens de realitats locals. Des de la FUNDACIÖ KASSUMAY amb la nostra sensibilitat envers el gran veí del sud – hauríem de dir els molts veïns -intentem apropar-nos cada dia de l’any a aquesta ÀFRICA que ens fascina i ens supera sempre. És la nostra petita aportació a la construcció d’un món que somniem millor, aquell que diuen que és possible i que , si més no , és tan necessari i urgent davant l’escandalós augment de discursos d’odi i de polítiques clarament xenòfobes i excloents que assenyalen sempre a l’altre com a font de tots els mals. Ens volem lliures per escollir on viure , per decidir on anar , per compartir amb gent d’arreu. De Sant Boi a ÀFRICA….d’ÀFRICA a Sant Boi.
I un any més ens fem ressò d’aquesta diada començant amb la mateixa capçalera per contextualitzar el nomenament d’aquesta celebració.
Trobada Jovent a Nikine (Senegal)
Perquè motius per celebrar en tenim sempre, o molt sovint. Podem celebrar la vida, avui la vida viscuda amb joia de milions d’africans. Molts milions: del nord, de l’oest, del sud ,de l’est, del centre. Podem celebrar la música, avui la que es fa a l’Àfrica, que n’és molta com no pot ser d’altra manera en un territori tan gran. Podem celebrar la gastronomia , avui la “gastronomia africana”, una aberració semàntica que perdonem per denominar les cuines, els plats , els sabors, les olors , les textures i els colors infinits de la diversitat immensa d’uns paisatges diversos. Podem celebrar les festes, avui les festes de cada poble, de cada grup ètnic, de cada regió de l’Àfrica. Podem celebrar les robes, les modes , els estils , avui els de cada racó de cada paratge de l’Àfrica. Podem celebrar les arts, avui les arts fecundes en terres africanes, amb les seves peculiaritats , les seves visions, els seus magnetismes. Podem celebrar la literatura, avui les literatures que són veu de boques africanes, que ens parlen damunt del paper amb el seus llenguatges. Podem celebrar perquè som i ens sentim part d’un tot on Àfrica hi té el seu lloc, amb nosaltres ,amb tothom. I celebrem ser-hi , per compartir tot allò que ens ofereixen des de cada indret de poblets, ciutats , deserts, sabanes, muntanyes, platges o boscos que alimenten la fraternitat entre els grups humans.
Platja a Diembèring (Senegal)
Des de la Fundació Kassumay continuem ferms en el propòsit de celebrar mantenint la nostra mirada al sud, de complicitat, d’ admiració , de reconeixement i d’ esforç compartit. I celebrem el treball positiu amb un proverbi d’origen africà que reflecteix un símptoma de la percepció que tenim sovint dels esdeveniments i que resa:
Quand un arbre tombe, on l’entend ; quand la forêt pousse, pas un seul bruit.
I celebrem l’empenta tossuda que ens ha de guiar els passos amb una citació de l’escriptora senegalesa Fatou Diome:
Chaque miette de vie doit servir à conquérir la dignité !
Entrada del mar a Nikine (Senegal)
Un dia per Àfrica.Un dia on farem sortir aquest nom,ÀFRICA, a blocs , articles , tuts , fotos , cartells , i fins i tot en algun agosarat informatiu. I la resta de dies de l’any ? Tornarà a l’oblit parcial o a voltes gairebé total al que sotmetem el continent que va veure néixer la humanitat ? O potser en parlarem una mica aprofitant els fenòmens migratoris que actualment ens afecten com a país receptor – que no pas acollidor – amb els fronts oberts de les Canàries i més darrerament de Ceuta i Melilla arran d’una emprenyamenta del govern del Marroc ? O posant la mirada a Lampedusa amb l’arribada del bon temps i la sortida més freqüent d’embarcacions des de l’infern libi , infern africà ? I així potser també , de tant en tant , alguns mitjans oficials i oficiosos ens aproparan a d’altres inferns africans , aquest cop viatjant més enllà del gran desert del Sàhara , on conflictes de diversa índole – reals i lamentables – assolen a poblacions cada vegada més vulnerables. Però la foto sencera hauria de contenir també històries de reeixida , de celebració , de superació i de llum que també hi són – reals i admirables -, i tenir una visió més encertada d’una globalitat continental sorgida d’un mosaic immens de realitats locals. Des de la FUNDACIÖ KASSUMAY amb la nostra sensibilitat envers el gran veí del sud – hauríem de dir els molts veïns -intentem apropar-nos cada dia de l’any a aquesta ÀFRICA que ens fascina i ens supera sempre. És la nostra petita aportació a la construcció d’un món que somniem millor, aquell que diuen que és possible i que , si més no , és tan necessari i urgent davant l’escandalós augment de discursos d’odi i de polítiques clarament xenòfobes i excloents que assenyalen sempre a l’altre com a font de tots els mals. Ens volem lliures per escollir on viure , per decidir on anar , per compartir amb gent d’arreu. De Sant Boi a ÀFRICA….d’ÀFRICA a Sant Boi.
