VALENTÍ SESAR, NATURA
Des de la FUNDACIÓ KASSUMAY volem compartir amb la gravetat que demana, l’escrit següent d’en Valentí Sesar, que creiem que reflecteix prou bé el sentiment que moltes tenim envers el tema que l’ocupa. Ser realistes a voltes comporta aquest grau de pessimisme necessari.
Si hi ha un tema de rabiosa actualitat que acapara els titulars de tots els mitjans de informació, siguin escrits, televisius o radiofònics, és el del “medi ambient”. Es el tema estrella per excel•lència i en un relatiu poc temps, ha passat de ser la “dèria” de quatre ecologistes sonats que l’únic que pretenien era cridar l’atenció i tocar els collons al sistema, a convertir-se en un tema que preocupa a tots els governs del món.
I fixeu-vos que intencionadament, he dit “preocupa” que és molt diferent a dir “s’ocupa” (que és posar fil a l’agulla), perquè a banda de declaracions solemnes i grandiloqüents que tenen com a objectiu espantar a la ciutadania i fer-los sentir culpables, a l’hora de posar remei amb mesures efectives i urgents, tot queda en paper mullat.
I aquests mandataris que han assistit a tots els congressos, cimeres mundials sobre el clima, simpòsiums sobre el canvi climàtic, etc, etc.,. quan tornen als seus respectius països d’origen, d’un cop, inexplicablement, pateixen un sobtat episodi d’amnèsia.
Tots els bons propòsits, tots els acords, tots els compromisos es dilueixen en el bany de la realitat. Una realitat que té nom i cognom: “INTERESSOS ECONÒMICS”. Uns interessos representats pels qui han espremut i continuen esprement la natura i explotant i destruint impunement els recursos naturals sense el menor escrúpol.
I és de domini públic que són precisament aquests poderosos conglomerats de hòldings empresarials els que directa o indirectament posen o treuen als governs de torn. I jo em pregunto. . . com els ciutadans del carrer, podem pretendre que els governs actuïn en favor de la natura?.
Seria anar en contra seva, com llençar-se pedres sobre la pròpia teulada. Com diu aquella famosa dita: “Qui forma part del problema, no pot formar part de la solució”.
No, no soc gens optimista amb el futur del planeta. Coneixent l’ambició desmesurada (millor seria dir cobdícia) de l’home , això no pot acabar bé.
Tal com tractem la natura, ella ens tractarà a nosaltres, i és evident que més que tractar-la, l’estem maltractant.
Tinc el pressentiment que la seva resposta serà terrible.
“Si serveixes a la natura, la natura et servirà a tu”.
Si hi ha un tema de rabiosa actualitat que acapara els titulars de tots els mitjans de informació, siguin escrits, televisius o radiofònics, és el del “medi ambient”. Es el tema estrella per excel•lència i en un relatiu poc temps, ha passat de ser la “dèria” de quatre ecologistes sonats que l’únic que pretenien era cridar l’atenció i tocar els collons al sistema, a convertir-se en un tema que preocupa a tots els governs del món.
I fixeu-vos que intencionadament, he dit “preocupa” que és molt diferent a dir “s’ocupa” (que és posar fil a l’agulla), perquè a banda de declaracions solemnes i grandiloqüents que tenen com a objectiu espantar a la ciutadania i fer-los sentir culpables, a l’hora de posar remei amb mesures efectives i urgents, tot queda en paper mullat.
I aquests mandataris que han assistit a tots els congressos, cimeres mundials sobre el clima, simpòsiums sobre el canvi climàtic, etc, etc.,. quan tornen als seus respectius països d’origen, d’un cop, inexplicablement, pateixen un sobtat episodi d’amnèsia.
Tots els bons propòsits, tots els acords, tots els compromisos es dilueixen en el bany de la realitat. Una realitat que té nom i cognom: “INTERESSOS ECONÒMICS”. Uns interessos representats pels qui han espremut i continuen esprement la natura i explotant i destruint impunement els recursos naturals sense el menor escrúpol.
I és de domini públic que són precisament aquests poderosos conglomerats de hòldings empresarials els que directa o indirectament posen o treuen als governs de torn. I jo em pregunto. . . com els ciutadans del carrer, podem pretendre que els governs actuïn en favor de la natura?.
Seria anar en contra seva, com llençar-se pedres sobre la pròpia teulada. Com diu aquella famosa dita: “Qui forma part del problema, no pot formar part de la solució”.
No, no soc gens optimista amb el futur del planeta. Coneixent l’ambició desmesurada (millor seria dir cobdícia) de l’home , això no pot acabar bé.
Tal com tractem la natura, ella ens tractarà a nosaltres, i és evident que més que tractar-la, l’estem maltractant.
Tinc el pressentiment que la seva resposta serà terrible.
“Si serveixes a la natura, la natura et servirà a tu”.
